Comiat de 6è curs 2023-24

Benvolguts nens i nenes, benvolgudes famílies:

Aquí podeu veure el vídeo del comiat que us hem preparat les vostres tutores M. José i Maribel. Rebeu una fortíssima abraçada i recordeu que us estimem!

Us posem també el text que us vam llegir el dia del comiat, per als que no vau poder estar:

"Maribel: Benvolguts alumnes, benvolgudes famílies, benvolguts companys.

Permitiu-nos que, com persones grans que som, bé, que sóc, retrocedim 4 anys en el temps. Era el setembre de 2020, quan l’equip directiu ens va proposar un nou repte…volíem ser tutores de 3r?

Maria josé: jo de seguida vaig dir que si, perquè per mi ser tutora era una nova experiència en aquesta escola i em sentia preparada per fer-ho.

Maribel: a mi em va costar una mica més. Jo volia tornar al cicle inicial. Els anys em pesaven i creia que fer-ho un any i després deixar-vos sols amb un altre canvi de tutor/a no era el millor per vosaltres. Creia que la comunitat d’experts l’havieu d’enfrontar amb una persona jove, dinàmica, permisiva, que pugués acompanyar-vos en totes les noves experiències. Així que pensava que només faria un any i després us deixaria en mans d’aquesta nova persona. 

M. José: Però la Dolors va intervenir, dient: són uns bons grups, us agradaran molt, serà tot fàcil i després no voldreu deixar-los. Creieu-me. 

Finalment la vam convèncer…i…aquí estem!!!

Malauradament (o afortunadament), la Maribel no ens va poder acompanyar físicament aquell curs, però va estar sempre darrera de tot el que fèiem, ajudant-nos des de casa, fent el seguiment del que sabia que seria el seu grup quan pogués tornar a l’escola. Per ella, i per tots els que estàvem a l’escola va ser un repte, ja que hi havia molta feina a fer per darrera, i molta coordinació a distància per què tot anés bé…erem 4 tutors!!! L’Àlex i jo, el Sergio, que estava amb el Martín, la Maribel que estava a casa, la Cira que ens ajudava…Tots plegats érem un bon equip!!!Ens en vam sortir meravellosament bé, i sense donar-nos compte vam arribar a l’estiu i vam poder fer una sortida!!! Us recordeu quan vam anar al riu?I les maquetes que vam fer?

Maribel: A 4t vau tenir la sort de continuar amb la M. José i la desgràcia de que l’ogro entrés a les vostres vides. 

Vam poder tornar a fer sortides, i vam aprendre a jugar al goalball al museu olímpic, a manipular engranatges de les màquines al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa i a caminar descalços pel bosc…recordeu la tirolina???

També vam ser pioners en fer la campanya de sang a la nostra escola!

Vam passar un curs de 4t dur, en el qual encara patiem la pandèmia i entre tots ens haviem de cuidar…mascaretes, gel, rentat de mans, de taules…ho vau fer perfecte al llarg d’aquells dos cursos. Molt millor que nosaltres, especialment que jo, ja que jo venia de estar tranquil·la a casa i aquí havia de passar la incertesa que tot estigués bé, per mi mateixa, però sobretot per aquells nens i nenes que necessitaven mesures de salut excepcionals. 

Ho vau fer, permeteu-me la paraula, de “conya”, i ens vau ensenyar moltíssimes coses. Entre d’elles, que amb els ulls també es pot somriure, i cada matí vèiem els vostres ulls plens d’alegria, tristesa, cansament, mandra, son…I entre tots ho vam aprendre a fer i com qui no diu res ens vam tornar a trobar al final de curs, amb moltes expectatives, perquè arribava l’estiu i per fi ens podíem veure les cares novament! Fora mascareta!!!

M. José: Al setembre va començar 5è. Teníem molts reptes per endavant…entre d’ells acabar el lipdub de 4t!!!! Vau emprendre el curs amb totes les ganes del món, amb il·lusió, vam viure moltes experiències, entre d’elles vam anar a la ciutadella de Calafell, a conèixer la desembocadura del Llobregat, que l’haviem treballat a 3r i on vam poder veure un munt d’animals, i vam fer cayak al Canal Olímpic…

A més vau demostrar que sou grans actrius i actors, amb un Sant Jordi memorable, raper i tradicional…

I per fi vam tenir acabat 5è…se segur que el Petit Príncep no se us oblidarà mai, perquè volant va descobrint el món i fa nous amics a ritme de cançons, i no li agraden gaire les persones grans que sovint obliden el que és important: que només s’hi veu bé amb el cor, que els ulls no veuen l’essencial, no hi ha ningú al món així d’especial…com sou els nens de 6è….com tampoc oblidareu que “vull quedar i explicar-nos els dies i tenir temps per riure i temps per plorar…explicar que tens una ferida i encara no saps quan es curarà…una llàgrima vol esclatar, t’he trobat a faltar…”

Maribel: I volant i entre llàgrimes també vam arribar a 6è. 

Vam constituir el govern de 6è i vam anar al Parlament a veure “com ho fèien els grans”, vam anar al Cosmocaixa a experimentar amb diferents materials i…finalment…les esperadíssimes colònies!!! Allà creiem que us ho vau passar genial…però en tot cas van ser moments de conèixer coses que sabiem de tots…i d’aprendre de noves!!! I vam fer un munt de fotos que us prometem que penjarem al bloc!!!

Us heu fet grans, ens heu ensenyat moltíssimes coses, com per exemple que sou lents com el caballo del malo.

M. José: i que sou uns “xatos” ben cantaires que sou capaços de muntar una empresa en una illa deserta després de fer naufragar el vaixell…

Maribel: Que us agrada que us felicitem quan una cosa la feu genial…i que quan no la feu tan bé….(gest de les colònies de la patilla)

M. José: que xerreu fins i tot amb les pedres…

Maribel:... que algunes pedres són molt silencioses, perquè…heu vingut????

M. José: en definitiva…que no tornarem a muntar una obra de teatre tan absolutament genial o desastrosa com aquesta perquè no tindrem mai més uns alumnes com vosaltres… 

Maribel: No volem acomiadar-nos sense donar les gràcies a les vostres famílies per confiar en nosaltres, per donar-nos motius per tirar endavant…que en moments molt durs sempre us hem vist al costat i que us heu convertit en part de la nostra petita família de l’Ortiz. I també us volem dir que…

Final cantat: que si són un regal aquests anys, és per que els hem viscut al vostre costat,  la nostra ànima us somiarà perquè us trobarem a faltar. Que les pors que avui us castiguen, us fan forts pel que vingui demà, una llàgrima vol esclatar..us trobarem a faltar…us trobarem a faltar…

A reveure, molta sort!!!".